El Blog de Silvia Egea

COMPAÑERO AGUADO, EN TU RECUERDO

2011-07-26T23:26:00.000-07:00

Estas letras pretenden ser un recuerdo a tu memoria, desde el corazón como no... de otra manera no seria posible, hoy quiero recordarte entre nosotros más vivo que nunca, en la Agrupación participando en las Asambleas, en las ejecutivas y especialmente, en un curso de Oratoria que celebramos y en el cual participaste, tu imagen en el atril haciéndonos participes con humildad de tu vida, de tu experiencia, cuando recordabas aquella vez en que fuiste elegido para hacer un discurso ante el mismísimo Azaña, fue un auténtico privilegio para aquellos que fuimos testigos privilegiados de la misma, tan grande y tan pequeño a la vez.

Independientemente de tu trayectoria política incuestionable y que ahí está, y del recuerdo que dejas en tus seres queridos, tus hijas a las que tuve la ocasión de conocer en el hospital, a nosotros a tus compañeros y compañeras de la Agrupación Sur de l’Hospitalet, y porque no a todos los socialistas, nos dejas también un poco huérfanos, pero puedes sentirte orgulloso de la tarea bien hecha, porque tras de ti dejas el recuerdo amable de alguien que supo llevar su madurez con dignidad, con intervenciones lúcidas, coherentes y enérgicas. Por eso tu ejemplo, tu estela, nos acompañara en el camino presente y futuro, ya formas parte de la memoria viva de este partido, dicen que los seres humanos buscamos la eternidad, pues tu lo has conseguido con el recuerdo que dejas en cada uno de nosotros. Te vas ligero de equipaje como dijo el gran poeta Antonio Machado, sin hacer ruido, te cansaste de luchar tu que tanto luchaste, solo puedo decirte hasta luego, hasta siempre compañero.

CONVERGÈNCIA O LA FI DE L’ESTAT DE BENESTAR

2011-02-23T00:33:00.000-08:00

Des de l’arribada al poder del Govern convergent i amb l’anunciat canvi de timó del President Mas, es va fent cada dia més patent la seva incapacitat de fer front als efectes de la crisi i molt menys donar-li solució. Sincerament alguns titulars dels principals diaris fan molta por perquè es veu la predisposició a la privatització del Serveis Públics, avui mateix el Conseller d’Economia Mas-Cullell advoca per la gestió privada del mateixos no com a mesura d'estalvi sinó per aconseguir una gestió més eficient, sincerament no anem bé, ens està dient que allò que no pot gestionar directament l’Administració autonòmica es farà millor mitjançant empreses privades, i em pregunto quines empreses i qui hi haurà darrera de les mateixes i quin cost tindrà? Sincerament l’experiència de l’externalització de serveis més minoritàriament al sector públic i en major percentatge al sector privat, si bé a curt termini té uns menors costos a la llarga comporta una gestió més precària i amb majors costos a nivell econòmic i humà a llarg termini, llavors, em pregunto, aquesta es la formula magistral que ens proposen??.

Cal una millor gestió de la despesa pública però com tot s’ha de fer bé, cal un anàlisi de la situació i marcar prioritats, hauran d’aclarir als catalans i catalanes si la retallada de la despesa passa per serveis bàsics com la sanitat o l’educació, i cada cop es va constatant que així és. Voldria també saber si aquestes retallades, aquests com ells diuen “sacrificis de tots” també passen per aquells que pitjor ho estan passant amb aquesta crisi que sembla que no ens abandona, aquelles persones en situació molt precària i amb risc d’exclusió social. Per això, cal que partits d’esquerres, principalment el PSC, posin fil a l’agulla i per una banda denunciïn allò que no s’està fent bé, amb una oposició ferma i seriosa, impedint que l’actual Govern Convergent destrueixi amb les seves polítiques econòmiques clarament neoliberals – aquelles que ens van portar a l’actual situació de crisi, no ho oblidem- els pilars bàsics de l’Estat de Benestar que el Govern del Tripartit, liderat pel PSC van impulsar i van ajudar a consolidar.

Cada cop es fa més patent la incapacitat de l’actual govern de CIU de donar solucions efectives a la crisi i malauradament aquest sacrifici de tots no ens enganyem serà el sacrifici dels de sempre.

HOY EL SOL VUELVE A BRILLAR

2010-12-01T13:03:00.000-08:00

No es el título de una novela, sino es un hecho que hoy comentaba a una amiga dándole ánimos, ella me decía lo mal que se sentía después de los resultados electorales, ni los peores pronósticos auguraban semejante desplome, y yo le contesté, finalmente el sol ha salido y sus rayos nos iluminan, esa debe ser la señal para que despertemos y empezar a trabajar para que dentro de cuatro años, se den las condiciones propicias para liderar un proyecto político que haga que la gente confíe de nuevo en nosotros, para que gobernemos con una mayoría suficiente que nos permita llevar adelante nuestro proyecto político como partido, con nuestra propia marca. Es momento de reflexión, de analizar que queremos ser y hacia donde queremos ir, el objetivo es claro, debemos dibujar y construir una alternativa de izquierdas sólida y creíble, para ello es necesario seleccionar a aquellos y aquellas de nosotros que mejor representen el proyecto colectivo, deben representar a todos y a todas los socialistas, no nos valen aquellos que solo se representan a si mismos. La renovación es un primer paso? Las renovaciones siempre son necesarias pero tienen un precio elevado si no se hacen de la manera correcta, principalmente porque como partido también necesitamos de la experiencia de aquellos que han tenido responsabilidades de gobierno, que probablemente desde la distancia del poder son elementos indispensables para el proyecto en el cual todos y cada uno de nosotros debemos participar. Lo que si que debemos tener claro es que no somos eternos y llega un momento que no es suficiente la experiencia para estar en primera línea sino que también se necesita esas ganas e ilusión de aquel que empieza.

Y sobretodo, evitar enfrentamientos, se ha de conseguir cohesionar e involucrar a todos en este viaje en el cual habremos de trabajar duro, muy duro… hemos de ser conscientes que ellos han llegado para quedarse por mucho tiempo.

Los retos siempre son apasionantes y este vale la pena jugarlo por todos y todas los votantes que confiaron en nosotros y también por aquellos que tienen un corazón socialista y que decepcionados se quedaron en sus casas el pasado domingo.

LA RENOVACIÓ DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

2010-09-29T03:28:00.000-07:00

Finalment ens trobem amb una bona noticia respecte al Tribunal Constitucional, el dos partits majoritaris PSOE y PP han arribat a un acord per iniciar la renovació dels tres magistrats que han exhaurit el seu mandat, finalment el PP han retirat el seu candidat, Enrique López, el qual no tenia els anys mínims d’exercici dins la judicatura –no li computen els 7 anys passats al Consell General del Poder Judicial- curiosament per una norma impulsada pel Partit Popular, moltes vegades el despropòsits o polítiques fetes en perjudici del partit contrari es tornen en contra d’un, per això, cal ser honest i fer polítiques per a tots.
I també es una bona notícia per Catalunya, amb el nomenament del Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Eliseo Aja, com a candidat a iniciativa del PSC, que curiosament, ha estat mestre meu a la universitat i del qual tinc un molt bon record perquè es un magnífic professional i docent, el qual desitjar-li molta sort en aquest nou repte. De ben segur, el Tribunal Constitucional guanyarà en excel·lència, professionalitat i serietat amb el candidat presentat pel partit socialista.

Sens dubte, amb candidats com Eliseo Aja anem pel bon camí, hem d’escollir els millors professionals pels millors llocs independentment del color polítics no ens oblidem que el que han de defensar es que es garantitzi el respecte a la Constitució i als drets fonamentals recollits a la nostra norma suprema. Evitant per tots els mitjans una politització excessiva dels Tribunals. Així doncs, felicitem-nos!!.

DEIXEM-NOS DE BAJANADES!!

2010-09-03T05:12:00.000-07:00

Certament amb la que està caient em semblen una autèntica barbaritat per no dir una expressió més grossa les manifestacions del president d’ Esquerra Republicana, Joan Puigcercós quan diu “Ens sentim estrangers a casa nostra”, li hauríem de preguntar al líder republicà si a dins de casa seva tenen cabuda tots aquells que no comparteixen aquestes idees, si com sembla per la seva actitud dels últims mesos ell pretén governar portant endavant mesures que exclouen a tots aquells que no s’expressen en català, hem de recordar-li que ni ell ni el seu partit són Catalunya, i que el nostre país, ha gaudit d’una pluralitat i d’una perfecta convivència entre tots aquells que hi viuen independentment de la llengua en la qual s’expressin, que parlin en la intimitat, que hem sigut i som un país d’acollida i això ens ha fet pròspers i més rics cultural i lingüísticament. Aquestes actituds son idèntiques a les que adopta al Partit Popular a la resta d’Espanya i que tants bons fruits electorals els hi comporta, però senyors meus no tot val per tornar al poder o per mantindre’s en ell. La llengua es fonamental per qualsevol país i ha de ser respectada, però el respecte s’ha de guanyar i sens dubte amb aquestes manifestacions el que fan es donar més arguments als espanyolistes per tal que s’ataqui a Catalunya. Realment si tant s’estimen a Catalunya que callin i que es dediquin a treballar amb seriositat pel país com fa el nostre president Montilla, el que calen son fets.

El que el nostre país necessita es gent amb sentit comú, treballadora i responsable, coherent i amb valors col·lectius que ens faci sortir de la crisi el més aviat possible. Deixem senyors els tema lingüístic per quan arribin millors temps, ara no toca, ara cal treballar per tal de recuperar el nostre teixit econòmic sense excloure a ningú. Això si, afrontem el tema de forma seriosa. Si volem ser els primers hem de tenir als millors professionals independentment de la llengua que parlin, la seva ideologia, raça, sexe...

No donem l’esquena a Espanya, siguem realistes d’aquesta greu crisi en sortirem plegats o no en sortirem o no ho farem reforçats.

Jo estimo a Catalunya amb tot el meu cor, però també estimo i respecto a Espanya, per aquesta raó crec que l’única formació política que ens pot ajudar a sortir reforçats i que està treballant per Catalunya de manera seriosa és el PSC liderat pel president Montilla, un partit plural que aglutina a gent diversa però amb un objectiu comú de progrés social i econòmic. Però per tal d’aconseguir el CANVI REAL hem de donar totes i tots els socialistes i gent d’esquerres un recolzament ampli a les eleccions que arribaran la propera tardor. Ens juguem el nostre futur i això si que es seriós.

INDECENCIA POLITICA

2010-03-31T03:03:00.000-07:00

Dicen que el poder envilece a quien lo detenta, en el caso del expresidente Matas parece evidente visto el curso de los últimos acontecimientos y del auto del magistrado José Castro, lo más lamentable de este caso aparte del uso y abuso del poder para enriquecerse sin límites es la impasividad de los dirigentes del PP que no pronunciándose de manera clara y contundente, incluso me atrevería a decir aquello de tarde y mal, puesto que ahora descubrimos que al señor Matas, el cual fue Ministro de Medio Ambiente, en el último gobierno del expresidente Aznar, este señor que parece estar sobre el bien y el mal, recibió durante dos años una sueldecito de 5.000 euros al mes, esto nos hace preguntarnos ¿en pago a qué? ¿a los servicios prestados acaso?? a simple vista esto pinta muy mal y el “líder del PP”, Mariano Rajoy ahora más que nunca algo debería decir acerca de todo ello, puesto, qué autoridad moral puede tener políticamente o que clases de moral puede ofrecer al resto si no da la cara en un caso en que el magistrado Castro de manera contundente califica la actitud del señor Matas así “ha venido a burlarse de los simples mortales” o quizás espera que otros hagan el trabajo sucio, lo que ha quedado patente es la incapacidad del Partido Popular de apartar de sus filas a presuntos corruptos políticos, este seria un claro ejemplo pero no hemos de olvidarnos que el ex tesorero del PP, Luis Bárcenas, continúa manteniendo despacho en la calle Génova y que el partido le paga la defensa. Mal favor le hacen a la democracia, a sus militantes y a esa España de la cual se llenan la boca por activa y por pasiva, y que según ellos solo ellos defienden, dice el refrán popular “dime de lo que presumes y te diré de lo que careces”, harían un gran favor al país si entonaran de manera clara y contundente el mea culpa y asumieran ¡porque no! responsabilidades políticas, sino difícilmente podrán ser una alternativa de gobierno. La financiación del Partido Popular independientemente de la anulación de escuchas telefónicas y de persecuciones a algún Magistrado que todos tenemos en mente ha quedado totalmente en cuestión, las posibles vinculaciones entre las diferentes tramas Gürtel, en Madrid, Palma Arena, en Mallorca o la trama corrupta con trajes a medida de por medio,en la Comunidad Valenciana podrían ser casos aislados o alguien podría cuestionarse si no se trata de una trama que se extiende a todo el territorio y a todas las comunidades en las cuales el Partido Popular gobierna, a tener en cuenta las amistades peligrosas de Matas con Zaplana desde la época universitaria y la influencia de este último en la política valenciana, aún retumba en nuestra cabeza la frase célebre que por siempre calificará a este último que cazado en una conversación telefónica manifestaba que estaba en la política para forrarse. Sin lugar a dudas la vida y la Historia acaban poniendo a cada uno en el lugar que se merece.
Ahora la decisión está en los ciudadanos y ciudadanas que en un ejercicio de responsabilidad y de madurez democrática habrán de determinar y juzgar con su voto que tipo de políticos quieren que dirijan este país y que le hagan salir de la crisis con las mínimas fracturas sociales o abstenerse dejando a los demás que elijan por ellos. Ahora más que nunca toca mojarse!!.

ORIENT MITJÀ, XOC DE CIVILITZACIONS DEL SEGLE XXI O EL CONFLICTE ETERN

2010-03-04T15:15:00.000-08:00

Avui dijous 4 de març a la Tecla Sala de l'Hospitalet, hem tingut el plaer i la oportunitat de comptar com a ponent amb el company i diputat del PSC al Congrès dels Diputats Jordi Pedret Grenzner, el qual es coordinador del Intergrup Parlamentari per Palestina i membre de la Assemblea Parlamentària Euromediterrània, quan parlo de la oportunitat vull fer esment de la companya Samar, que ha fet possible que el nostre ponent estigués avui amb nosaltres i que malauradament es troba a Síria per motius familiars. Quan he iniciat la meva introducció a la Conferència d’avui he plantejat la situació de conflicte que viu la zona, en concret, centrada a l’enfrontament entre Israel i Palestina i com aquesta incapacitat pròpia i de la resta de paisos implicats per posar fi al conflicte des de Estats Units, la Unió Europea, Nacions Unides i els Països Arabs presenta un panorama molt complicat per la Mediterrànea i per les vides dels afectats que viuen en un conflicte sense fi on tot bri de humanitat ha acabat per desaparèixer.

El nostre ponent plantejava al iniciar la seva intervenció la necessitat d'aconseguir una situació de pau per tal de portar endavant la Unió per la Mediterrànea -integrada per 48 paisos- i desenvolupar el seus sis grans proyectes que van desde la recerca d’energies alternativas, la descontaminació, la creació de mitjans de comunicació terrestres i marítims que conectessin els paisos de la Mediterrànea.

Va continuar la seva exposició fent una descripció acurada del territori del qual es un bon coneixedor i que ha trepitjat de pam a pam. Jordi Pedret exposava com aquesta crua realitat té un principi i anant als orígens del conflicte, tot comença amb un mur el de la ciutat vella de Jerusalem i per un objectiu, el dels israelites per judeificar la ciutat de Jerusalem, per una colonització per compra que sembla no tenir fi i per una neteja ètnica que té per finalitat canviar la situación demogràfica de la ciutat. Després, sorgeix l’altre mur que busca l’aïllament i fer impossible a les poblacions palestines ocupades passar d’un lloc a un altre del territori, on troben fins a 500 controls de l'exèrcit israelià. A tot aixó, es suma el monopoli del 90 % dels recursos hídrics que es troben a les zones ocupades il.legalment per colons israelians. Ens fotografiava situacions com la població de Kalkilia totalment rodejada pel mur i que ha passat d’uns 45.000 habitants a uns 15.000 en l’actualitat,una autèntica presó o la situació alarmant de les seves principals ciutats, Gaza i Cisjordania.

La situació actual amb postures polítiques i religioses extremes per les dues bandes fa necessària la intervenció de la principal potència EEUU com interlocutor en el conflicte i d’un pais com Síria que com exportador d’estabilitat és un referent al món àrab. Estem davant l’ocupació més llarga de la Història i de la qual tots desitjariem que arribés el dia, com iniciava la seva intervenció el nostre ponent "poguèssim deixar de parlar-ne". Però a dia d’avui el que hem de fer es denunciar aquest trist i terrorífic conflicte.

LA RESPONSABILITAT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

2010-02-15T09:20:00.000-08:00

La importància dels mitjans de comunicació – televisió, ràdio, premsa escrita i Internet- en moments de crisi es veu incrementada, el seu protagonisme i el seu paper com a informadors passa a un primaríssim lloc, a ningú se li escapa el fet que les opinions, les imatges, son rebudes per lectors i espectadors com veritats absolutes en situacions crítiques, aquell que era un model, un heroi, en el cas del nostre president Zapatero, en uns mesos es converteix en un autèntic miserable.
El fet que des de el Govern de Zapatero s’hagin produït o s’hagin fet manifestacions desencertades, principalment, perquè la situació actual no es el moment més idoni per parlar o debatre sobre qüestions com l’edat de jubilació o el còmput de la mateixa, sinó que el que vol la gent es veure que s’està treballant de manera ferma en buscar possibles solucions als seus problemes reals que no son altres que aconseguir un treball estable. Sens dubte, a ningú li agradaria trobar-se a la pell del nostre president, amb tota seguretat, el seu desconcert o el desconcert de les seves accions no es sinó el reflex del desconcert que està patint Europa, Estats Units... que veuen molt complicat fer front per una banda a una crisi d’aquesta magnitud i al mateix cop plantejar un nou model econòmic més sòlid amb el recolzament del món empresarial i la complicitat del sindicats. Tampoc ajuda la actitud deslleial del principal grup de l’oposició, el Partit Popular, que sense projecte polític ni un model alternatiu per sortir de la crisi es dedicar a embrutar el panorama polític des de el seus mitjans afins.
La Constitució Espanyola consagra com a Dret Fonamental el dret a la informació però a la informació veraç, i sempre que no vulneri drets tant importants com el dret a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge... el paper dels mitjans de comunicació es fonamental però també d’una gran responsabilitat, honradament crec que no es just l’atac continuat contra el President Zapatero, cal donar-li un marge de confiança, resulta molt difícil treballar i molt més fer-ho bé quan contínuament et qüestionen. La sobirania resideix en el poble espanyol i ell es va pronunciar perquè el Partit Socialista governés i serà aquest qui decidirà de manera responsable al 2012 sobre qui vol que governi, i en tot cas, la oposició pot plantejar una moció de censura amb un líder alternatiu.
Definitivament, posem-n’hi seny a tot això i que els mitjans es dediquin a informar i a denunciar aquells fets que ells creguin destacables però sense convertir-se en jutges de l’actualitat, el cap i a la fi el temps acaba posant a cadascú al lloc que es mereix!

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL A DEBATE

2010-02-06T11:47:00.000-08:00

Desde hace algunos meses ha quedado patente la imagen, en algunas ocasiones patética del alto tribunal, guardián de nuestra Constitución y que como tal ha de proteger y revisar, a instancia de parte, si una norma o alguno o algunos de sus artículos son constitucionales. El recurso interpuesto por el Partido Popular contra el Estatut de Catalunya, independientemente de la sinrazón que les lleva a interponerlo que responde más a un revanchismo político que a una posible inconstitucionalidad de sus normas, y mucho más cuando se discute sobre una norma de rango superior –ley orgánica- que ha sido aprobada por el Parlament de Catalunya, por las Cortes Generales y refrendado en referéndum por el pueblo de Catalunya.
Independientemente, de la importancia de la norma que está en cuestión, la mirada de todos nosotros debería fijarse en el Tribunal Constitucional, el cual se encuentra totalmente paralizado en su renovación e incluso me atrevería a decir en sus decisiones por presiones políticas, y por ende partidistas, lo que le convierten en esclavo y cuestionan de manera absoluta la independencia de sus decisiones. Por ello, aunque sea legitimo el plantear o cuestionar aquello que pueda resolver en este asunto en concreto, lo fundamental es que una vez se resuelva en un sentido o en otro, esperemos poniendo sentido común a este cúmulo de despropósitos por parte de todos, se consensúe entre todas las fuerzas políticas o al menos, por una mayoría cualificada que pueda llevar a cabo una modificación de la forma de elegirse de este tribunal que, en la actualidad por su politización, le impide decidir sobre cuestiones fundamentales con total independencia, no hemos de olvidar que el poder judicial, y el Tribunal Constitucional, como órgano cuyas decisiones son vinculantes como supremo interpretador de la Constitución Española debería quedar al margen de luchas e intereses políticos.
Es indispensable que los partidos políticos, sobretodo el Partido Popular, que tanto menciona la unidad de España y la Constitución, respete sus instituciones y sea consciente que toda acción tiene unas consecuencias y no siempre las esperadas, el mayor respeto que puede ofrecer a nuestra norma suprema es respetar sus instituciones y la esencia de las mismas, la lucha política debe quedar en el Parlamento, recuperar la fuerza de las ideas y dejar el juego sucio para aquellos que se encuentran al margen del sistema, tanto España como sus propios electores se merecen un respeto y que tomen conciencia de la importancia de sus decisiones, han de ser conscientes que la democracia representa la alternancia y que en unas ocasiones la voluntad popular inclina la balanza hacia un color político u otro, y que quien pierde debe tener la madurez suficiente para aceptarlo y desde la oposición apoyar al partido que gobierna en aquello que beneficia a la mayoría de los españoles.
Por favor, seamos adultos, sobretodo, seamos personas, y no hagamos de nuestro país otra Italia -una caricatura vergonzosa- en nuestro vecinos tenemos diferentes modelos, veamos cual queremos como paradigma, el que seamos una democracia joven, también nos da la ventaja de evitar caer en los errores que otros han cometido. Hagamos en estos momentos difíciles de nuestras diferencias, un valor añadido y nuestra gran riqueza, el principio en definitiva de nuestra GRAN HISTORIA.

EL PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT 2010: UNS PRESSUPOSTOS PER FER FRONT A LA CRISI.

2009-11-21T15:00:00.000-08:00

Dimecres dia 18 de novembre vam tindre el plaer de comptar a la nostra Agrupació amb el company i Diputat al Congrés dels Diputats i ex alcalde de Mataró, Manel Mas, el qual va fer una exposició clara i detallada dels objectius que es busquen amb aquest pressupost per l’any vinent que son principalment: el manteniment de les prestacions socials i la contenció de la despesa, i a la vegada, estimular el consum dels ciutadans per tal d’anar recuperant l’economia poc a poc i sortir de la crisi en la qual es troba immersa tota Europa, originada en gran mesura per una sobreproducció.

El Govern té clara la necessitat d’un canvi en el model econòmic que fins ara ha imperat en Espanya vinculat i dependent principalment de la construcció, i per això una de les seves propostes es l’aprovació de la Llei per la nova economia, on destaca tres elements: tecnificació, productivitat i eficiència, que no porten a una solució ràpida a la crisi que estem patint, però que a la llarga ens porten a un model econòmic més sòlid. També destaca el nostre ponent l’injecció econòmica del Plan Zapatero als ajuntaments de tot el territori, i com manté la seva aposta per l’inversió en Recerca i Desenvolupament (7.300.000 euros).

Si bé reitera la decisió clara del Govern Socialista en recolzar als menys afavorits – aturats- i per la solidaritat amb la gent gran. Mostra la seva preocupació en com recuperar la ocupació i quan es començarà a visualitzar la recuperació econòmica. També aposta per la mobilitat geogràfica dels nostres joves per tal de trobar un treball que s’adeqüi a les seves perspectives professionals.

Des de aquestes línies felicitar i agrair al Manel Mas que ens així transmès la seva experiència i la seva saviesa, la seva exposició ajudarà a tots els companys i companyes que ens van voler acompanyar, a entendre millor on es trobem i cap a on hauríem d’anar. I amb el permís del Manel m’agradaria acabar amb una reflexió que ell ens va voler transmetre: “ la educació i la formació ens fa ser ciutadans plens i lliures”

TIRAR LA PIEDRA Y ESCONDER LA MANO

2009-10-17T13:55:00.000-07:00

Resulta muy farisea la actitud del Sr. Colomines, Director de la Fundación Trias Fargas, esa huida hacia adelante amenazando convertir a Catalunya en una especie de saetin a la italiana, me parece de muy poca gracia, y manifiesta muy poca altura por su parte, tanto moral como política, y mucho más cuando asistimos estos días impávidos a un bombardeo de tramas de corrupción, seguidas de la impunidad absoluta y carencia de moralidad de los implicados que lo único que persiguen es mantenerse en el “trono”.

Y ahora este individuo, en lugar de entonar el “mea culpa” o callar como hacen otros compañeros suyos, cobardemente, da a entender que el resto de partidos políticos o sus fundaciones están, presuntamente, tan sucios como el suyo.
Yo le diría que si realmente tiene conocimiento que han existido más fundaciones políticas beneficiadas que lo diga o calle para siempre, puesto que su actitud lo único que provoca es la confusión en el ciudadano que es al fin y al cabo el más perjudicado y la víctima final de todas estas bajezas.
Sin lugar a dudas, lo que no puede negar es que la Fundación que preside se ha beneficiado de donaciones provenientes del Palau y Orfeó Català y que ha de devolver porque sino se convierte en cómplice del expolio que el Sr. Millet ha practicado durante todos estos años con total impunidad sobre esta Institución como si se tratase de su cortijo, la cual no hay que olvidar ha recibido ayudas públicas tanto del Govern de la Generalitat como del Gobierno Español.

Por ello, exigir a este individuo que asuma su parte de responsabilidad en este asunto, y que por favor, si tiene algún sentido de Estado o estima hacia su país, no convierta a Catalunya en esa Italia esperpéntica de la actualidad, no quiera recrear aquí la “Cosa Nostra” salvo que quiera convertirse en el padrino. Eso sí, recordarle que para ello es necesario tener una talla de la cual él carece, y prevenirle que vaya con cuidado al encender el ventilador no sea que la mierda acabe inundándole.
Mientras hoy día de “la Erradicación de la Pobreza” leo que un niño muere de hambre cada seis segundos, haciendo patente así nuestras auténticas miserias.

EL PARTIDO POPULAR Y LA ÉTICA POLÍTICA

2009-05-04T10:08:00.000-07:00

Uno de los pilares sobre los cuales debe asentarse la vida democrática y muy especialmente ha de regir la vida de la clase política, de nuestros políticos, es ser honestos y ser fieles a los valores democráticos que nuestra Constitución proclama. Aunque parezca una condición indispensable para poder estar en política, para algunos partidos no está tan claro, es el caso del Partido Popular, para ellos se puede parecer honesto sin serlo. Ellos, que en el pasado se erigieron en perseguidores incansables de los errores cometidos durante el gobierno de González y ganaron las elecciones erigiéndose como paradigma del político intachable, pero los casos de corrupción o de negligencia en el ejercicio de sus cargos, claros ejemplos son el triste y lamentable caso del avión Yacolev 42 o las intervenciones del entonces ministro Acebes tras los atentados del 11M, acaban aflorando.
Paradójicamente, entonces la actitud es otra, su líder y todo el partido en bloque se muestra huidizo y niegan la máxima cuando estos casos de corrupción afectan a los miembros de su partido.
Quedan para las hemerotecas y para su propia conciencia las manifestaciones de su “líder” Mariano Rajoy diciendo: “que a veces se cometen errores”, justificando así la actuación del entonces ministro Trillo, en el cúmulo de desaciertos incluso diría que se producen actuaciones que rozan el delito encaminadas a dar por finiquitado el accidente del avión militar donde fallecieron 62 militares españoles o el del ministro Acebes negando a día de hoy la evidencia, incluso poniendo en entredicho las investigaciones instruidas por la Audiencia Nacional a través de los medios de comunicación afines. Lo último la trama de corrupción “Caso Gürtel” que afecta a altos cargos de la Generalitat Valenciana, al mismísimo Camps, presidente de la Generalitat Valenciana y a miembros del gobierno de la Comunidad de Madrid, y cuya lista de implicados parece no tener fin.
La reacción de todos ellos relativizar los hechos en una actitud clara de encubrir la realidad, obstruyendo las investigaciones para impedir que los hechos salgan a la luz pública y acaben aflorando sus miserias, el cazador ha sido cazado.

Independientemente de lo que se resuelva en los tribunales de justicia, los políticos implicados en todos estos casos y tramas, como ejemplo de ética personal, de dignidad, de honor deberían abandonar la política, y el Partido Popular entonar el “mea culpa”, no deben olvidar que en el substrato de una buena democracia es requisito indispensable gozar de una intachable honestidad, y ellos, consciente o inconscientemente, la han perdido o la tienen en entredicho. Señores míos "La mujer del César no sólo debe ser honesta, sino además, parecerlo".

EL DRET A DECIDIR

2009-04-29T07:32:00.001-07:00

S’inicia una campanya mediàtica tant dels partidaris com detractors de la reforma de la Llei de l’avortament, un debat que per altra banda a aquestes alçades i amb el que està caient em sembla fora de lloc, particularment, perquè la societat té altres preocupacions i angoixes, i perquè aquest tema hauria d’haver estat superat ja fa temps.
Crítiques hi ha per a tots, molt especialment pels alts estaments de l’Església que lluny de recolzar als mes desfavorits i apropar-se a la realitat que es viu al segle XXI, inverteixen grans quantitats de diners en fer campanyes anti-abortistes, sense adonar-se que ja fa molt temps que van perdre la seva oportunitat de ser un referent per la societat actual i continuen mirant-se el melic, apel·lant al dret a néixer del fetus al qual consideren un ésser viu, i a la vegada, totalment contraris a qualsevol mètode contraconceptiu, paradoxes de la vida, com diu la frase “ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio” la qüestió es prohibir, castigar i condemnar a tots aquells que no pensen o actuen segons els seus dictats, actitud per altre banda que poc s’acosta a la caritat cristiana, a la tolerància, a la generositat envers l’altre. A aquesta iniciativa s’hi sumen les comunitats autònomes governades pel partit popular, com València, on el senyor de les americanes de franc, tot un model d’ètica, proposa finançar amb diners públics l’embaràs i posterior part de les mares amb embarassos no desitjats, tot un exemple de la demagògia més extrema.
Els partidaris de la nova proposta de llei, busquen la despenalització de l’avortament, que cap dona pugui ser jutjada per no portar endavant un embaràs no desitjat, això des de el meu punt de vista es totalment raonable perquè es adequar la legislació en aquest cas el codi penal a la realitat social. També trobo lògic el no regular uns supòsits en els quals si que està permès penalitzant aquells que no s’hi contemplen, o obligar a simular trobar-se en un d’ells. Altres són més discutibles com el fet de que les noies majors de 16 anys puguin avortar sense el consentiment patern.
El fet es que, independentment del que uns i altres pensem, ens trobem en un assumpte on és la dona afectada qui ha de decidir si porta endavant el seu embaràs o decideix interrompre’l, sigui el que sigui el que decideixi fer, ha de comptar indiscutiblement amb un recolzament psicològic i mèdic, prèviament i amb posterioritat. Totes aquelles que hem sigut mares sabem com s’estima un fill i intentem imaginar-nos com de dur ha de ser avortar - pensem que un dels grans privilegis que la natura ens dona a les dones es el fet de ser mares i donar vida a un altre ésser humà- com perquè la societat les criminalitzi per fer ús del dret a decidir sobre el seu propi cos.

La meva postura com a dona, però sobretot com a ésser humà es solidaritzar-me amb elles, tanmateix, exigir a la nostra societat majors i millors polítiques de prevenció i que els mètodes anticonceptius siguin o millor dit tornin a ser finançats per la Sanitat Pública. Cal que la educació sexual arribi a tots els centres educatius, que tots i totes puguem tenir relacions sexuals segures, evitant embarassos no desitjats i el contagi d’enfermetats de transmissió sexual. Això que dic també hauria de ser un toc d’atenció a totes les dones, hem lluitat i lluitem per ser i estar presents en aquesta societat com a membres de ple dret, en igualtat d’oportunitats, de drets però també de deures, per aquesta raó no creieu que en ple S.XXI les nostres batalles haurien de ser altres??.

Guantánamo: la puerta al infierno.

2009-01-19T13:26:00.001-08:00

La prisión maldita de Guantánamo, colonia olvidada en territorio cubano, a la que finalmente el Gobierno Bush encontró utilidad trás el atentado del 11S, puede convertirse en uno de los primeros escollos a superar por el a partir de mañana nuevo presidente de la principal potencia mundial, Obama.
En la misma se han vulnerado reiteradamente los derechos humanos como constataron expertos de la ONU que pidieron su cierre al ser contraria al Derecho Internacional, pero seguramente el mayor varapalo se lo llevaron de su propio Tribunal Supremo que obligó al cumplimiento de los principios de la Convención de Ginebra otorgando a los prisioneros el derecho a recurrir a la justicia ordinaria.
Lo más lamentable, a parte de las centenares de detenciones ilegales, de la tortura psicológica y física a la que han sido expuestos estos prisioneros, cuya condena ha sido la presunción de que podían ser terroristas, cuyas vidas seguramente nunca serán las mismas, los cuales a día de hoy, sienten un miedo aterrador a volver a los infiernos, indiscutiblemente lo más terrible es sin lugar a dudas la impunidad con la que ha actuado el Gobierno Republicano, acompañada de la pasividad y porque no decir complicidad de una Comunidad Internacional que ha sido incapaz de posicionarse y pronunciarse por una condena sin paliativos a los EEUU. La historia, sin embargo, recordará estos hechos, aunque lamentablemente nunca sabremos del todo de la atrocidad de los actos cometidos tras las rejas de esa maldita cárcel y nunca los culpables serán juzgados. Al menos, esperamos que Obama de una respuesta, una salida digna a los prisioneros que aún quedan tras sus rejas, que recobre lo que él mismo ha denominado “el liderazgo moral” para EEUU.

LA FI DE L'HOLOCAUST PALESTI

2009-01-04T15:07:00.000-08:00

Aquest dies de Nadal veiem altre cop l’imatge del patiment, la sang i la mort d’un poble que podria ser quansevol dels que hi han al món, però sens dubte la major vergonya es la impassibilitat del nostres governs, del governs de món, que demanen amb molt bones paraules la fi de l’atac però sense prendre mesures de tipus econòmic o polític, tot queda en fer el paparet enviant als representants diplomàtics de torn.

Mentre, el polvorí i l’ira del poble palestí i àrab va “in crescendo” i el Govern Israelí crescut té cada cop una actitud més desafiant, en un món on els murs de la vergonya cauen, trobem el mur de Cisjordània. el qual es situa en un 80% en territori palestí, mutilant-lo, allà també es vulnera principis con la llibertat de circulació i on s’ha posat fi al dret fonamental a la vida i a la integritat física i moral. Sobretot, aquest panorama posa de manifest les misèries d’un sistema tant deshumanitzat que esmorza, dina i sopa els budells d’aquells que cada dia són sacrificats en nom de qui sap què.

Si en algun moment de la història el poble jueu ha patit, ha estat perseguit i masacrat, quan les seves farides s’haguèssin pogut curar, convertint-se en un exemple de lluita com a poble, la seva bogeria els aboca a que de manera continuada obrin la seva farida i acabin amb l’admiració d’un món que els ha vist com un paradigma. La manca de sentit de les seves intervencions militars continuades contra un enemig, contra un fantasma inexistent, que els fa massacrar dia rera dia a un poble pobre i ferit de mort com el palestí, amb el qual es incapaç de conviure dins un territori comú que els hi pertany a tots dos històricament.

Inexorablement, la història acabarà fent justícia i de ben segur, seràn ells mateixos amb la seva voracitat els que acabaràn suïcidant-se devant d’una Comunitat Internacional que amb la seva passivitat, no deixa de ser també còmplice del dolor i la destrucció d’un poble que te dret a viure, o si més no a sobreviure, de manera pacífica.

L’ ANY 2009 : UN BON ACORD DE FINANÇAMENT PER CATALUNYA

2009-01-04T13:40:00.001-08:00

Desitjo que aquest any 2009 porti un bon acord, un acord just de finançament per a Catalunya, que doni al Govern Català un respir per poder treballar amb tranquil.litat en el desenvolupament del nou Estatut, que sense un bon acord econòmic seria imposible, i més agreujat, per una situació econòmica en regressió on el mateix Banc d’Espanya anuncia un creixement negatiu de l’economia per l’any que tant bon punt començem.
Aquest últims dies de l’any, després de la compareixença del Ministre d’Economia, Solbes, donant la nova proposta de finançament, es van dibuixant alguns dels canvis desitjats i negociats fins l’últim segon pel nostre president Montilla, home de poques paraules però gran treballador a l’ombra juntament amb la perseverança del conseller Castells, en un procès de negociació que fins fa uns dies semblava no tenir fi.
Es respiren nous aires, l’optimisme es comença a dibuixar i aixó no ens enganyem no agrada a l’oposició, sobretot, a Convergència que veu perjudicial pel seus interessos de partit que el PSC aconsegueixi un bon acord de finançament, en el camí de la negociació han quedat el socis de govern que en lloc de pendre una posició responsable han optat per fer allò que millor saben, dedicar-se a fer oposició, desitjo que quan s’arribi a un acord definitiu reconeguin si més no la tasca del seus companys socialistes. Tots sabem de com de feble pot resultar la memòria quan s’aconsegueixen els triomfs.
Sens dubte, el que ha deixat patent tot aquest llarg procès que s’inicia amb el nou estatut, son les pors, la desconfiança i la manca de maduresa democràtica de l’Estat espanyol que nega a Catalunya, allò que desde l’inici de la nostra democràcia va donar al Pais Basc, un finançament proporcional amb el serveis i competències que ha assolit al llarg d’aquest anys i que poc a poc a provocat un ofegament econòmic del nostre territori, que a dia d’avui és menys ric, per tal d’afavorir pel tant nomentat principi de solidaritat, a aquelles comunitats més pobres que tampoc han près iniciatives pròpies per tal de tindre un major pes específic, i s’han acontentat amb viure de la política de la subvenció i de l’autocompadiment buscant en l’altre la causa dels seus mals, quan al que haurien de fer és autocrítica.
Ara, el nostre present més imminent, passa per fer un reajustament d’aquest sistema de finançament, com ho van fer paissos com Alemanya, per tal de adequar-lo a les noves necessitats, les quals són canviats i hem de tindre clar que tot es modificable amb el consens necessari. El Govern Espanyol, ha de tindre clar que la máquina està aturada, està en via morta, que grinyola i que si no prenen una decisió valenta el prejudici serà per a tots, tant per aquells que són anomenats rics com pels que s’autoanomenen pobres.
El poble de Catalunya es caracteritza per la seva generositat i per la seva capacitat de treball que el President Zapatero coneix, i espero i desitjo com molts catalans i catalanes que no defraudi els nostres somnis i que demostri que és un home de paraula.

LA GENERALITAT ADAPTA EL CODI DE FAMILIA ALS NOUS TEMPS

2009-01-04T13:38:00.000-08:00

El Govern Català ha donat llum verda a la reforma del Codi de Familia, buscant que aquest text legal s'adequii a la nova realitat social en que vivim, utilitzant el sentit comú que tant preuat és en aquest dies i que tant poc s'utilitza.
Las novetats legals més destacables, son per una banda el donar al concepte de familia la major amplitud posible, si estem en una societat on les parelles homosexuals poden casar-se també s'ha de regular quan aquestes relacions entren en crisi, o o si tenen fills comuns. La realitat social ens impulsa a donar contingut jurídic a situacions que trobem en la nostra vida diaria i a les quals a dia d'avui no podem donar una resposta amparada juridicament.
Altra gran pas, el trobem en el fet de l'especial protecció que es vol donar a aquell membre de la parella més desprotegit, independenment del gènere. Per altra banda, involucra ambdos, pare i mare, en responsabilitzar-se del fills en aquells aspectes afectius, educatius i econòmics que els afecten. Es postula per un model de custòdia compartida, avui en dia es un fet que tot dos membres de la parella treballen i compatibilitzan les seves activitats professionals amb la seva vida familiar, el ser pares, i veritablement tots dos es dediquen als fills. Cada cop es més excepcional en la societat moderna, el fet que sigui la mare qui es dedica als fills exclusivament. A la fi el més important es buscar la protecció del menor, que és el més desprotegit, si més no desde el punt de vista emocional.
També treballa en aspectes tan destacables com aquells que afecten als infants adoptats, persones adultes amb problemes de perdúa de la capacitat o de determinació de la filiació.
Es tracta sens dubte d'una reforma ambiciosa, que acosta la nostra legislació als canvis que s'han produit en la nostra societat, i també és valenta, com la nostra Consellera, Montserrat Tura, la qual no sols està treballant de valent en la modernització del Jutjats i la seva organització dins el nostre pais, tasca complicada on les hagi, sino també per que las nostres lleis s'adequïn als nous temps.
Personalment, crec que encara que es qualifiqui aquesta reforma d'intervencionista, hem de dir que de vegades cal que l'Estat prengui una actitud activa devant normes o situacions obsoletes i més quan això va en perjudici de persones a les quals cal donar especial protecció.

LA INVESTIGACIÓ AMB CEL.LULES MARE AL SERVEI DE LA DONA

2009-01-04T13:35:00.000-08:00

Avui una noticia mèdica omple d’esperança a moltes dones afectades de càncer de mama, millor dir ens omple de satisfacció a tots i totes aquells i aquelles que encara que no patim l’enfermetat som conscients del que per una dona suposa l’extirpació d’un pit.El més significatiu de la tècnica de reconstrucció mamària és que la mateixa es fa a partir de cèl.lules mare extretes del greix obtingut d’una liposucció previa de la mateixa dona, es a dir, ella es converteix en donant. Això per la dona afectada soposa una doble teràpia, per una banda el fet de poder recuperar el seu pit i per altra que sigui el seu propi cos la seva esència la que aporti aquesta recuperació, implicant la recuperació total de la seva autoestima.Quan més s’avança en la investigació de cèl.lules mare, més ens adonem del llarg camí que ens queda per devant i de tot el que es podrà fer desde l’ètica i la bona praxis dels investigadors, i cada cop es posa més en evidència als seus detractors, aquelles veus crítiques dels sectors més conservadors de la nostra societat.Jo em planteixo el següent si la natura o un ésser superior posa a les nostres mans aquesta forma de donar vida, perquè no aprofitar-ho?. La història fa patent com la majoria d’avenços de la ciència han estat incompresos per una part de la nostra societat i com aquests ens han ajudat a millorar considerablement la nostra qualitat de vida.Particularment, em quedo amb les paraules de la cirurgiana encarregada de fer aquesta operació la qual comentava el següent: "Amb cèl.lules mare es pot reconstruir tot: pavellons auriculars, nas, trasplantament de cara. Això només és el principi. Amb cada assaig que es faci, s'anirà avançant". En un mon on continuament es destrueixen vides resulta maravellós que la natura humana ajudi a crear-la.

La Complexa gestio de la Immigracio

2008-02-08T09:00:00.000-08:00

Arran de les actuacions fetes pel Regidor Maragall, Conseller d’Educació, amb la creació d'aules d’integració per tal d’acollir el flux continuat de nens immigrants, s’ha generat la polèmica. I realment, en sorprèn l’actitud d’alguns sectors com l’educatiu o polític que no recolzen allò que en petit comitè es venia reivindicant en benefici de tota la societat educativa però ,sobretot, dels nens sense distinció del seu origen, el que es busca amb aquest nou sistema és integrar als nouvinguts amb un pla d’acció adaptat a les seves necessitats i que intenta un procés d’adaptació al grup de companys aconseguint el mínim impacte envers la resta d’alumnes. Deixem temps a aquesta proposta per si no es encertada, modificar-la.

El cert, es que en un curt període de temps, Catalunya, s’ha trobat amb l’arribada d’un gran nombre de Nous Ciutadans, i davant d’un panorama molt difícil de gestionar, principalment, perquè no trobem models de referència d’èxit als nostres veïns europeus que ens ajudin, sinó més bé, observem situacions de conflicte ,en molts casos irreconciliables. Això, ens ha de fer veure que alguna cosa succeeix, i que el fenomen resulta difícil d’administrar, sobretot, perquè ens trobem amb individus amb una gran necessitat econòmica, que no volen assumir les obligacions que genera conviure en societat i que encara que molts tenen una llengua comuna, la seva cultura i model d’Estat – són originaris de països no democràtics- es troba molt lluny del nostre. Per altre banda, la població autòctona mira amb desconfiança a d’immigrant perquè és el gran beneficiari de les ajudes de l’estat de benestar pel qual tant han lluitat i que perceben en greu perill, i això és la llavor que pot a curt termini fer néixer situacions de conflicte important amb conseqüències no desitjades conscientment per cap persona de bona fe.

Davant, aquest nou panorama hem d’estar alerta i tindre clar que s’han de prendre mesures de control efectives i polítiques reals d’integració començant pels nens, pels més joves, fent arrelar en ells un sentiment de pertinença que contingui a la resta de nucli familiar, per això, el paper fonamental de l’Escola.Per altra banda, primordial, el compliment de la legislació vigent, amb expulsions ràpides d’aquells immigrants en situació irregular que circulen amb total impunitat pel nostre territori, i de forma inevitable, la modificació de la Llei d’estrangeria, unificant els criteris per obtindré la nacionalitat, prenent com referents els models Alemany o francès, evitant d’aquesta manera, per exemple, els matrimonis de conveniència o les nacionalitats dels nadons de pares iberoamericans obtingudes per la seva “falsa apatrídia”.

Ens trobem sens dubte en front del Gran Repte del S XXI, la Immigració, els socialistes han de liderar i treballar en ell, amb serietat i amb valentia, prenent, en ocasions, decisions dures o poc “populistes”, però ho fem així o perdre’m el tren, la oportunitat d’evitar el Conflicte que amb deliri esperen que exploti aquesta dreta tant espanyolista i rància.

EL DRET A SER MARE

2008-01-09T04:20:00.000-08:00

El ser mare és una de les experiències més meravelloses que una dona pot experimentar al llarg de la seva vida i dic pot, perquè crec que es tracta d’una decisió que tota dona adulta ha de prendre amb total llibertat i que ningú té dret a decidir per ella. Tot això que manifesto té un perquè i el seu origen està en les notícies truculentes, gosaria a dir, macabres, aparegudes últimament al mitjans de comunicació sobre la pràctica, o presumpta mala praxis d’algunes clíniques abortives, les quals sembla ser no complien ni els terminis legals ni el supòsits legals que podien emparar interrompre l’embaràs d’acord a la legislació espanyola.

La llei actual contempla tres supòsits per avortar: greu perill per la vida o salut física o psíquica de la dona en estat –pel que no existeix límit de setmanes de gestació -; embaràs per violació - fins les dotze setmanes -, i presumpció de greus tares físiques o psíquiques pel fetus - fins la setmana 22-. El nostre sistema actual advoca clarament per despenalitzar l’avortament en aquests supòsits però no per l’avortament lliure, això hauria de quedar molt clar.

Quan des de grups progressistes i governs d’esquerra – socialistes- s’ha lluitat tant per poder avançar en un tema tant important per la dona, el dret a decidir, però sobretot, de salut pública, per evitar avortaments en llocs amb poques condicions higièniques i amb greu risc per la vida d’aquelles persones que dins la seva desesperació i la falta de mitjans econòmics per viatjar a l’estranger es veien obligades a recorre a aquestes pràctiques.

Tot arribant al segle XXI trobo vergonyós que es produeixin abusos i pràctiques tan mercantilistes, que devent del tot val o millor dit, tot te un preu, s’avinguin a interrompre embarassos en la seva recta final, practicant autèntics assassinats. Com a mare, però sobretot com a dona progressista, vull condemnar aquestes pràctiques perquè en res beneficien a la nostra societat i molt menys a nosaltres les dones. Aquests fets aïllats, perquè crec en l’ètica dels bons metges i en la seva professionalitat, malauradament, donen arguments a aquells sectors més rancis de la nostra societat que dins la seva doble moral condemnen i en la majoria dels casos es beneficien d’un espai mediàtic que d’altra manera no tindrien i que els hi dona veu per tal de criminalitzar a les dones i molt directament, als governs progressistes com origen, segons ells, de tots els mals de la nostre societat.

Que trist en sembla que sector tant rancis i conservadors es preocupin tant d’aquells que no arribaran a néixer i facin tan poc, pels mil.lers de nens que moren cada dia a les guerres, totes elles tant injustes, o per la misèries, maltractaments i abusos que contínuament pateixen aquelles criatures que dia darrera dia, fan de la seva vida un autèntic malson, on paraules com esperança o futur no existeixen. Però es clar!! Això no dona titulars.!!.

El Reto de educar a los hijos en el sistema socioeconómico de hoy

2007-01-18T01:09:00.000-08:00

El título de esta reflexión no es por casualidad, ni para desmontar ningún esquema, es tan sólo una manera de enfocar el tema, así de entrada.

Y es que hoy para una pareja media estándar catalana, española o europea que tenga hijos menores educar se ha convertido en un auténtico reto.

Las familias de hoy, constituidas de muy diversas formulas, coinciden en una cuestión de base que me gustaría destacar como reflexión y es el hecho de la falta de tiempo para educar y en consecuencia, ese espacio ausente de los padres y de las madres es cubierto, o por la comunidad educativa en ocasiones, o por los nuevos artilugios del ocio después de clase que comienza a ser un factor a tener muy en cuenta para el análisis del desarrollo de los hijos.

El sistema ha provocado que para poder subsistir como unidad familiar hacen falta dos sueldos, para pagar la hipoteca, los seguros, los colegios, los médicos, los gastos de primera necesidad, las vacaciones y un largo etc. El sistema provoca que los horarios sean excesivamente largos y los padres y las madres estén trabajando y fuera del hogar prácticamente durante toda la jornada, por lo que a penas poseen tiempo durante la semana para charlar con los hijos, comunicarse y educarlos, pues esa es su tarea coma verdaderos tutores porque así lo decidieron un día al elegir tener hijos, ¿no?.

Esto provoca que se traslade todo la relación de familia al fin de semana. Pero ¿qué es lo que ocurre?. Durante ese espacio de tiempo los padres y las madres que son individuos e individuas también necesitan de su tiempo libre para disfrutar de la vida y a veces se resignan a perder ese ocio en beneficio de sus hijos. Sí, ya, y ahora es cuando se piensa aquello de “Pues no haber decidido tenerlos” .

En efecto, en parte cada persona, cada pareja debe asumir sus propias decisiones y sus propias responsabilidades en tanto que deciden ser padres y madres, pero también es cierto que el sistema laboral de distribución de horarios y de jornadas no ha ayudado mucho en las últimas décadas. Y yo me pregunto, ¿si sabemos que desde principios de los 80 la natalidad ya era muy baja en países como el nuestro precisamente porque no había tiempo para poder dedicar al cuidado de los hijos, ¿por qué no se pensó antes en comenzar a trabajar ya soluciones para mejorar esos índices ofreciendo a las parejas jóvenes alternativas, ayudas y mayor flexibilidad para disponer de tiempo y tener hijos, y poder educarlos como es debido y así de paso no tener que echar tanto mano de la solución mágica de la inmigración tan necesaria y ya vemos hoy como están las cosas?

Tal vez suene demasiado ingenuo, pero un país que piensa en clave de futuro debería haberse planteado antes la cuestión de la Educación y el cuidado de los hijos por sus familias y no esperar a que la Enseñanza, la escuela, el instituto, lanzara la voz de alarma, pues es la primer en detectar los conflictos y la primer en sufrir también las consecuencias.

De sobras hemos tenido ejemplos de países que así lo hicieron y ahora tienen unos niveles de calidad de vida que están a años luz de lo que nuestra parejas jóvenes con hijos quisieran.

En fin, sólo era una reflexión en voz alta, pero a mi me da la impresión de que existen múltiples formulas que podrían solucionar muchos de los problemas que abordamos en estos tiempos, pero parece que siempre se reacciona demasiado tarde a todo.

Que conste que no es una crítica a los gobiernos actuales de Cataluña y España, pero es obvio que ahora que la FAD ha publicado su informe sobre La relación entre hijos y padres, comunicación y conflictos del año 2003 valdría la pena empezar a ponerse las pilas y lanzar alternativas para que los que deben educar que son los padres y las madres poseen el tiempo y la ayuda necesaria para poder hacerlo y así los hijos ni estarán en la calle como muchas veces pasa, ni cogerán malos hábitos, ni serán hostiles, y por qué no decirlo también, ni estarán tan expuestos a ser carne de violencia y agresividad de esa que se reparte en los videojuegos que no deberían ser aptos para menores. Lo de internet es un caso a parte, pues tiene sus aspectos positivos y sus riesgos si los adultos no supervisan según que espacios a los que no deberían acceder los menores.

Si no existe comunicación en la familia y los hijos crecen solos, la transmisión de valores positivos se quebranta y los hijos adoptan aquellos valores que aprenden por ahí y luego pasa como ya se ha demostrado, pierden el respeto por los padres y se convierten en el peor de los casos, en jóvenes conflictivos.

Allò que ens fa diferents

2006-10-05T08:25:00.000-07:00

Avui m’he assabentat que el candidat socialista Josep Montilla ha incorporat en el seu programa electoral una proposta per tal d’adequar els horaris escolars i laborals per facilitar la conciliació familiar i per potenciar la tolerància zero amb la violència de gènere.

Amb respecte a la conciliació, crec que és una gran notícia doncs moltes dones que en som mares i treballem a l’àmbit privat o públic ara mateix ens costa molt poder combinar els horaris per atendre els fills i la vida familiar. Penso que totes les dones de la meva generació que treballen i tenen fills coincidiran amb mi en que a la societat en la que vivim gairebé no et queda temps per res, i menys per una mateixa.

Cal un canvi d’estructuració del treball, uns horaris més flexibles per poder dedicar temps a altres coses, sense que això repercuteix en el salari , perquè ja se sap , sempre que parlem d’ajustar el temps sembla que va acompanyat d’un ajust salarial. No estem parlant d’això, si no d’una manera diferent d’entendre la cultura del treball i del temps d’oci. Les dones constituïm avui en dia una part molt important de la població activa que treballa i crec que tenim dret a un tracte més digne al món laboral.

Les propostes del candidat Montilla s’aproximen més a la realitat que no pas les del PP o les de CIU. Cal treballar per una societat més igualitària i justa i s’ha de donar màxima prioritat a la conciliació de la vida laboral i familiar. Les dones igual que els homes han de poder gaudir en igualtat d’oportunitats d’un temps d’oci destinat a la responsabilitat de la cura dels fills i a una vida familiar molt més plena.

LA GENT GRAN I LES NOVES LLEIS QUE VETLLEN PEL SEU BENESTAR

2006-09-28T03:57:00.000-07:00

L’augment de la qualitat de vida i dels avenços mèdics ha portat a una major esperança de vida en els països desenvolupats.

En l’actualitat, la gent gran comprèn un nombre de ciutadans que percentualment va en creixement dins la nostra societat, per exemple a la ciutat de l’Hospitalet segons dades del 2005 el 17,58% (45.950 persones) tenia més de 65 anys i s’espera gairebé duplicar pel 2020 aquesta xifra. Aquest col·lectiu té sovint necessitats a cobrir, principalment a conseqüència de malalties físiques o degeneratives, que recau en la majoria de situacions en el nucli familiar, aquest acaba fent-se càrrec de la persona dependent. Dins de la família, és la dona qui es dedicava a la cura de la persona malalta amb el sacrifici personal i professional que això comportava.

Aquesta dependència suposa a més una càrrega econòmica a cobrir per les famílies, i pal·liada per la Generalitat (Departament de Benestar i Família, en el cas de Catalunya) i en nombroses ocasions pels Ajuntaments, els quals assumeixen competències alienes dins les seves polítiques socials i de proximitat, fent veritables esforços econòmics. A l’Hospitalet, mitjançant el Centre d’atenció a les Famílies que ofereix entre d’altres, Teleassistència domiciliaria i el Servei Integral d’ajuda a domicili.Aquest situació de “desempara” canviarà i molt en aquests propers anys amb la aprovació durant l’any en curs de dues lleis amb forta carrega social , la primera d’elles d’àmbit estatal o general, la Llei de promoció de l’Autonomia Personal i d’Atenció a les Persones en Situació de Dependència i la segona d’àmbit autonòmic, la Llei de Serveis Socials de Catalunya.

Tant el Govern Socialista de J.L. Rodríguez Zapatero com el Govern de la Generalitat, encapçalat per Pascual Maragall fan un reconeixement explícit d’una realitat social que afecta i pateixen moltes famílies i prenen mesures econòmiques i socials –assistencial -. Aquestes lleis busquen beneficiar a la totalitat de persones afectades i no a uns quants “privilegiats” de forma gradual fins arribar al seu total desplegament al 2015. En definitiva, l’aprovació d’aquestes Lleis per ambdós Parlaments és un acte de Justícia Social per aquells més indefensos; enfortint i consolidant l’Estat del Benestar, i al mateix temps, ens equipara amb els països més desenvolupats d’Europa. Sincerament, aquestes petites o grans coses són les que em fan sentir-me orgullosa de formar part de la família socialista, veritablement els hi devíem a tots ells, als nostres avis i avies, i perquè no a aquell/a avi/a que serem en un futur.

Finalment, m’agradaria acabar fent esment a les paraules del Ministre - de Treball i Afers Socials- i company Jesús Caldera el qual destaca “...Se trata del primer derecho que se va a reconocer a los ciudadanos españoles desde hace más de 15 años; un nuevo derecho social cuyos sujetos serán las personas que no pueden valerse por sí mismas...”.